jueves, 29 de enero de 2015

Extensions de documets de texts.

Documents de texts

  • Moto.docx o doc (Word) Format i extensió d'arxiu de documents, propietat de Microsoft per a la seva paquet Office. Aquest format és creat per l'aplicació Microsoft Word des de la seva versió 2007.
  • Moto.txt (No te format: negreta,bloc de notas,  manyuscula ...etc).L'extensió .txt és un document sense format, és simplement text. En general, qualsevol editor de text permet editar un arxiu .txt.
  • Moto.pdf (Adobe reader). Aquest format va sortir per primera vegada a principis dels 90, exclusivament per Acrobat Reader. Després es va començar a distribuir de forma gratuïta. A poc a poc el format es va convertir en estàndard de facto per a aquest tipus de documents. Actualment existeixen múltiples programes que suporten PDF com ser Ghostscript, iText, OpenOffice.org, pdfTeX, Xpdf, Foxit, etc.
  • Moto.odt (Oppen Office).Odt és un format d'arxiu de documents OpenDocument. És un estàndard obert per a documents electrònics, especial per a documents d'editors de text. Té similar funció que els .doc o .docx de Microsoft Word.





Que son els fitxers i les extesións?


FITXERS


Que és un fitxer?

Un fitxer és una entitat lògica composta per una seqüència de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memòria secundària d'un ordinador.
 Tècnicament, un fitxer consisteix en un seguit de registres ordenats segons les indicacions dels quaderns de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) i els quaderns propis de "la Caixa". Les línies de registres no són més que les seves ordres (d’un tipus determinat) agrupades.
Que és una extensió?

La extensión de archivo es un grupo de letras o caracteres que acompañan al nombre del archivo y en el caso de windows, podrá servir para indicar su formato o qué tipo de archivo es.
La encontraremos al finalizar el nombre del archivo, donde veremos un punto y unos caracteres, Archivo.jpg por ejemplo, en este caso, la extensión sería jpg.

Algunas de las extensiones más conocidas podrían ser: .avi, .exe, .mp3, .wmv, .wav, .ra, .jpg, .gif, .pdf, .mpeg, .mov, .rar, .zip, .doc, .docx, .iso, .bin, .nrg, .pps, etc.




jueves, 22 de enero de 2015

El Programari





El Programari


El programari (software) és la part lògica del sistema informàtic, es a dir, el conjunt de programes que controlen el maquinari  fan funcionar.


  • El programari es pot representar e dues formes:

El codi font escrit per persones.

  • El codi objecte usualment en forma d´arxius binaris, executable directament en una arquitectura d´ordinador determinada.

El programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors.








EXEMPLE:






Un programa és un conjunt de dades i instruccions que, executat automàticament l´ordinador, es controla el funcionament i realitza en procés de tractament de la informació.


Hi ha molts tipus de programes, cadascun dels quals permet utilitzar l´ordinador per fer una funció diferent:

  • Dibuixar
  • Calcular
  • Navegar per internet
  • Jugar, arxivar dades...

També hi ha programes que serveixen per coordinar o fer possible el funcionament d´altres programes, els sistemes operatius.

Sistemes Operatius


El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador consisteix en gestionar les transferències d´informació d´internet procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc.), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.Alguns dels programes mes coneguts son Microsoft Windows, GNU/Linux, Mac IOS tambè Solaris.

Sistemes operatius mes coneguts:


  • Windows (Microsoft).
  • IOS (Apple)
  • Linux (Lliure)
  • Android (Google)




Exemple:





Un altre exemple de com utilitzar un sistema operatiu:




Què fem?
Què passa?
Busquem el programa i cliquem a sobre perquè s'obri.
El sistema operatiu crida el Paint i el mostra en unafinestra.
Dibuixem.
Mentre dibuixem, el Paint va fent un fitxer del nostre dibuix.
Desem el fitxer del dibuix en unacarpeta.
El sistema operatiu desa elfitxer a la carpeta que li hem dit.






Ara veureu un video de la historia de Windows:







Microsoft Windows és una sèrie de sistemes operatius i interfícies gràfiques d'usuari produïts per Microsoft. Microsoft va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows el novembre de 1985 com un complement a MS-DOS, en resposta al creixent interès en les interfícies gràfiques d'usuari (GUI). Microsoft Windows ha arribat a dominar el mercat del PC, superant al Mac OS, que havia estat introduït prèviament. A partir d'octubre de 2009, Windows tenia aproximadament el 91% de la quota de mercat dels sistemes operatius client usats a Internet.La versió més recent d'un Windows client és el Windows 8; la versió més recent de servidor és el Windows Server 2012.






















Linux

Linux, denominat per alguns GNU/Linux, és el sistema operatiu format pel nucli o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programari basades en aquest sistema operatiu.

El kernel Linux va néixer en el 1991 a Hèlsinki quan Linus Torvalds va implementar un clon de UNIX basant-se en el seu coneixement del sistema operatiu Minix i les seves limitacions per tal d'aplicar-les a les noves possibilitats de gestió de memòria en mode protegit dels processadors Intel 80386, una arquitectura molt comuna l'any 1991 i amb millores substancials respecte anteriors versions de ordinadors personals i de les quals Minix no en treia profit. Les utilitats GNU, necessàries per tenir un sistema operatiu complet, tenen el seu origen en el projecte de Richard Stallman de crear un sistema operatiu lliure, que va començar el 1983, la Free Software Foundation.



El pinguí Tux, la mascota del nucli Linux


Aquest pingüi es diu Tux i es la mascota i el nucli de linux.



Linus Benedict Torvalds (28 de desembre de 1969) és un informàtic finlandès (de la minoria sueca), creador i actual mantenidor del nucli Linux.

En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a finals del setembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'un sistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unix de l'època. Originalment, Linus va anomenar el seu projecte Freex (referint-se a un sistema Unix lliure, mentre que en anglès es pronunciaria igual que freaks), però finalment el va publicar amb el nom de Linux, el seu sobrenom (que prové d'una mescla entre el seu nom Linus i Unix). Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònic que va enviar a una llista de notícies electròniques (news), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Al cap de poc, la primera versió va ésser millorada i ampliada per altres informàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linux i, per tant, millorar-lo. En l'actualitat viu a Silicon Valley i encara col·labora amb milers de persones de tot arreu, treballant per millorar i adequar als nous temps el nucli Linux, organitzant-se per correu electrònic. Linux, que és distribuït lliurement amb llicència GPL, ha estat incorporat com a part fonamental de moltes distribucions de programari.